The Experts below are selected from a list of 252 Experts worldwide ranked by ideXlab platform
J M Muller - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.
-
influence of different gases and intraperitoneal instillation of Antiadherent or cytotoxic agents on peritoneal tumor cell growth and implantation with laparoscopic surgery in a rat model
Surgical Endoscopy and Other Interventional Techniques, 1999Co-Authors: C A Jacobi, P Wildbrett, T Volk, J M MullerAbstract:Background: A generally accepted approach to prevent tumor implantation with laparoscopic surgery does not exist. Alternative gases in combination with intraperitoneal instillation of different Antiadherent or cytotoxic agents have not been evaluated.
-
Influence of different gases and intraperitoneal instillation of Antiadherent or cytotoxic agents on peritoneal tumor cell growth and implantation with laparoscopic surgery in a rat model
Surgical Endoscopy, 1999Co-Authors: C A Jacobi, P Wildbrett, T Volk, J M MullerAbstract:Background: A generally accepted approach to prevent tumor implantation with laparoscopic surgery does not exist. Alternative gases in combination with intraperitoneal instillation of different Antiadherent or cytotoxic agents have not been evaluated. Methods: The effect of taurolidine, heparin, and povidone-iodine on the growth of colon adenocarcinoma DHD/K12/TRb was measured in rats undergoing laparoscopy with carbon dioxide ( n = 40), helium ( n = 40), or xenon ( n = 40). In the procedure, 10^4 tumor cells were administered intraperitoneally, and pneumoperitoneum was established over 30 min at 8 mmHg with the different gases. The rats additionally received intraperitoneal instillation with one of the following: 1 ml of Ringer's solution, 1 ml of 0.5% taurolidine, 1 ml 0.5% taurolidine with heparin (10 U/ml), or 1 ml 0.25% of povidone-iodine. Tumor growth was measured after 4 weeks. Results: Median intraperitoneal tumor weight was lower in rats receiving taurolidine (CO_2: 10 mg; helium: 50 mg; xenon: 39.5 mg) or taurolidine with heparin (CO_2: 4 mg; helium: 4.5 mg; xenon: 46.5 mg) in all gas groups than in the control groups (CO_2: 427 mg; helium: 268 mg; xenon: 345 mg) ( p < 0.001). Whereas povidone-iodine caused significantly lower tumor growth in the CO_2 group (56.5 mg) ( p < 0.01), the combination of helium (145 mg) and xenon (457 mg) with povidone-iodine produced no reduction of tumor growth as compared with the control groups (helium: 268 mg; xenon: 345 mg). Conclusions: Taurolidine and taurolidine with heparin significantly inhibit intraperitoneal tumor growth, with different gases used for pneumoperitoneum. Only povidone-iodine caused significant decrease of tumor growth in combination with CO_2. The combination of xenon and povidone-iodine should not be used in patients with cancer because of increased tumor growth.
Rodríguez Rius Daniel - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.
-
Desenvolupament d’un tractament Antiadherent de superfícies de titani per a aplicacions biomèdiques
EUETIB, 2013Co-Authors: Buxadera Palomero Judit, Torrent Camarero Sergi, Gil Mur, Francisco Javier, Rodríguez Rius DanielAbstract:L’ús d’implants de titani per a traumatologia i odontologia és una pràctica molt estesa actualment. El seu èxit, però, es veu afectat pels casos de infeccions que pateixen. En el cas concret dels implants dentals, el 14% dels implants pateixen infeccions bacterianes i entre el 5 i el 8% presenten infecció bacteriana que desenvolupa una peri-implantitis i una conseqüent pèrdua de l’implant. Per aquest motiu, en els darrers anys s’ha estudiat el desenvolupament de superfícies antibacterianes. En aquest treball s’optimitza un tractament Antiadherent per a superfícies de titani amb l’objectiu de minimitzar l’adhesió bacteriana que pugui produir una infecció posterior. S’ha desenvolupat un tractament de la superfície de titani per formar un recobriment amb un polímer Antiadherent. S’han estudiat les característiques fisicoquímiques de la superfície que en resulta. També s’ha estudiat la seva biocompatibilitat i capacitat per evitar l’adhesió de proteïnes i bacteris.The use of titanium implants for orthopedic and dental practice is currently widespread. Its success, however, is affected by implant-related infections. In the case of dental implants, 14% of implants suffered bacterial infections and between 5 and 8% have a bacterial infection that develops peri-implantitis and consequent loss of the implant. For this reason, in the recent years the development of antibacterial surfaces has been thoroughly studied. In this paper, a treatment has been optimized for creating antifouling titanium surfaces with the objective to minimize bacterial adhesion that may result in an infection. The titanium surface treatment produces a coating with an antifouling polymer. The physicochemical characteristics of the resulting surface have been studied, as well as the biocompatibility and the ability to prevent the adhesion of proteins and bacteria.Peer Reviewe
-
Desenvolupament d’un tractament Antiadherent de superfícies de titani per a aplicacions biomèdiques
Servei de Fotocòpies de l'EUETIB, 2013Co-Authors: Buxadera Palomero Judit, Torrent Camarero Sergi, Gil Mur, Francisco Javier, Rodríguez Rius DanielAbstract:L’ús d’implants de titani per a traumatologia i odontologia és una pràctica molt estesa actualment. El seu èxit, però, es veu afectat pels casos de infeccions que pateixen. En el cas concret dels implants dentals, el 14% dels implants pateixen infeccions bacterianes i entre el 5 i el 8% presenten infecció bacteriana que desenvolupa una peri-implantitis i una conseqüent pèrdua de l’implant. Per aquest motiu, en els darrers anys s’ha estudiat el desenvolupament de superfícies antibacterianes. En aquest treball s’optimitza un tractament Antiadherent per a superfícies de titani amb l’objectiu de minimitzar l’adhesió bacteriana que pugui produir una infecció posterior. S’ha desenvolupat un tractament de la superfície de titani per formar un recobriment amb un polímer Antiadherent. S’han estudiat les característiques fisicoquímiques de la superfície que en resulta. També s’ha estudiat la seva biocompatibilitat i capacitat per evitar l’adhesió de proteïnes i bacteris.Postprint (published version
-
Desenvolupament d’un tractament Antiadherent de superfícies de titani per a aplicacions biomèdiques
Servei de Fotocòpies de l'EUETIB, 1Co-Authors: Buxadera Palomero Judit, Torrent Camarero Sergi, Gil Mur, Francisco Javier, Rodríguez Rius DanielAbstract:L’ús d’implants de titani per a traumatologia i odontologia és una pràctica molt estesa actualment. El seu èxit, però, es veu afectat pels casos de infeccions que pateixen. En el cas concret dels implants dentals, el 14% dels implants pateixen infeccions bacterianes i entre el 5 i el 8% presenten infecció bacteriana que desenvolupa una peri-implantitis i una conseqüent pèrdua de l’implant. Per aquest motiu, en els darrers anys s’ha estudiat el desenvolupament de superfícies antibacterianes. En aquest treball s’optimitza un tractament Antiadherent per a superfícies de titani amb l’objectiu de minimitzar l’adhesió bacteriana que pugui produir una infecció posterior. S’ha desenvolupat un tractament de la superfície de titani per formar un recobriment amb un polímer Antiadherent. S’han estudiat les característiques fisicoquímiques de la superfície que en resulta. També s’ha estudiat la seva biocompatibilitat i capacitat per evitar l’adhesió de proteïnes i bacteris
Pawankumar Dnyandeo Tekale - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.
-
Antiadherent and antibacterial properties of stainless steel and niti orthodontic wires coated with silver against lactobacillus acidophilus an in vitro study
Progress in Orthodontics, 2015Co-Authors: Arun Rameshwar Mhaske, Pradeep Chandra Shetty, C S Ramachandra, Sham N Bhat, S M Laxmikanth, Kiran Nagarahalli, Pawankumar Dnyandeo TekaleAbstract:Background The purpose of the study is to assess the Antiadherent and antibacterial properties of surface-modified stainless steel and NiTi orthodontic wires with silver against Lactobacillus acidophilus.
-
Antiadherent and antibacterial properties of stainless steel and NiTi orthodontic wires coated with silver against Lactobacillus acidophilus—an in vitro study
Progress in Orthodontics, 2015Co-Authors: Arun Rameshwar Mhaske, Pradeep Chandra Shetty, C S Ramachandra, S M Laxmikanth, Kiran Nagarahalli, N. Sham Bhat, Pawankumar Dnyandeo TekaleAbstract:Background The purpose of the study is to assess the Antiadherent and antibacterial properties of surface-modified stainless steel and NiTi orthodontic wires with silver against Lactobacillus acidophilus . Methods This study was done on 80 specimens of stainless steel and NiTi orthodontic wires. The specimens were divided into eight test groups. Each group consisted of 10 specimens. Groups containing uncoated wires acted as a control group for their respective experimental group containing coated wires. Surface modification of wires was carried out by the thermal vacuum evaporation method with silver. Wires were then subjected to microbiological tests for assessment of the Antiadherent and antibacterial properties of silver coating against L. acidophilus . Mann–Whitney U test was used to analyze the colony-forming units (CFUs) in control and test groups; and Student’s t test (two-tailed, dependent) was used to find the significance of study parameters on a continuous scale within each group. Results Orthodontic wires coated with silver showed an Antiadherent effect against L. acidophilus compared with uncoated wires. Uncoated stainless steel and NiTi wires respectively showed 35.4 and 20.5 % increase in weight which was statistically significant ( P 0.001). The groups containing surface-modified wires showed statistically significant decrease in the survival rate of L. acidophilus expressed as CFU and as log of colony count when compared to groups containing uncoated wires. It was 836.60 ± 48.97 CFU in the case of uncoated stainless steel whereas it was 220.90 ± 30.73 CFU for silver-modified stainless steel, 748.90 ± 35.64 CFU for uncoated NiTi, and 203.20 ± 41.94 CFU for surface-modified NiTi. Conclusions Surface modification of orthodontic wires with silver can be used to prevent the accumulation of dental plaque and the development of dental caries during orthodontic treatment.
Torrent Camarero Sergi - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.
-
Desenvolupament d’un tractament Antiadherent de superfícies de titani per a aplicacions biomèdiques
EUETIB, 2013Co-Authors: Buxadera Palomero Judit, Torrent Camarero Sergi, Gil Mur, Francisco Javier, Rodríguez Rius DanielAbstract:L’ús d’implants de titani per a traumatologia i odontologia és una pràctica molt estesa actualment. El seu èxit, però, es veu afectat pels casos de infeccions que pateixen. En el cas concret dels implants dentals, el 14% dels implants pateixen infeccions bacterianes i entre el 5 i el 8% presenten infecció bacteriana que desenvolupa una peri-implantitis i una conseqüent pèrdua de l’implant. Per aquest motiu, en els darrers anys s’ha estudiat el desenvolupament de superfícies antibacterianes. En aquest treball s’optimitza un tractament Antiadherent per a superfícies de titani amb l’objectiu de minimitzar l’adhesió bacteriana que pugui produir una infecció posterior. S’ha desenvolupat un tractament de la superfície de titani per formar un recobriment amb un polímer Antiadherent. S’han estudiat les característiques fisicoquímiques de la superfície que en resulta. També s’ha estudiat la seva biocompatibilitat i capacitat per evitar l’adhesió de proteïnes i bacteris.The use of titanium implants for orthopedic and dental practice is currently widespread. Its success, however, is affected by implant-related infections. In the case of dental implants, 14% of implants suffered bacterial infections and between 5 and 8% have a bacterial infection that develops peri-implantitis and consequent loss of the implant. For this reason, in the recent years the development of antibacterial surfaces has been thoroughly studied. In this paper, a treatment has been optimized for creating antifouling titanium surfaces with the objective to minimize bacterial adhesion that may result in an infection. The titanium surface treatment produces a coating with an antifouling polymer. The physicochemical characteristics of the resulting surface have been studied, as well as the biocompatibility and the ability to prevent the adhesion of proteins and bacteria.Peer Reviewe
-
Caracterització i optimització d'un tractament antifouling de la superfície d'implants dentals de titani
Universitat Politècnica de Catalunya, 2013Co-Authors: Torrent Camarero SergiAbstract:La substitució de peces dentals utilitzant implants de titani es una practica molt estesa actualment. A la ultima dècada la taxa d’èxit dels implants dentals supera el 95% d’èxit després de 5 anys. Les causes més freqüents de pèrdua d’un implant dental són la fallada mecànica i la infecció bacteriana que provoquen una reabsorció de l’os. El 14% dels implants pateixen infeccions bacterianes i un 8-5% presenten infecció bacteriana que desenvolupa una peri-implantitis i una conseqüent pèrdua de l’implant. Per aquest motiu la comunitat científica s’ha fixat en els darrers anys en la creació de superfícies antifouling per evitar la creació de biofilms bacterians. En quest treball s’optimitza un tractament antifouling per a superfícies de titani amb l’objectiu de minimitzar l’adhesió bacteriana. Amb aquest fi s’ha desenvolupat un tractament per a crear un recobriment amb un polímer Antiadherent a la superfície de titani i s’han estudiat les característiques fisicoquímiques de la superfície que en resulta. També s’estudia el seu comportament a l’hora de adsorbir proteïnes i bacteris, així com la seva viabilitat per ser utilitzat en essers vius
-
Desenvolupament d’un tractament Antiadherent de superfícies de titani per a aplicacions biomèdiques
Servei de Fotocòpies de l'EUETIB, 2013Co-Authors: Buxadera Palomero Judit, Torrent Camarero Sergi, Gil Mur, Francisco Javier, Rodríguez Rius DanielAbstract:L’ús d’implants de titani per a traumatologia i odontologia és una pràctica molt estesa actualment. El seu èxit, però, es veu afectat pels casos de infeccions que pateixen. En el cas concret dels implants dentals, el 14% dels implants pateixen infeccions bacterianes i entre el 5 i el 8% presenten infecció bacteriana que desenvolupa una peri-implantitis i una conseqüent pèrdua de l’implant. Per aquest motiu, en els darrers anys s’ha estudiat el desenvolupament de superfícies antibacterianes. En aquest treball s’optimitza un tractament Antiadherent per a superfícies de titani amb l’objectiu de minimitzar l’adhesió bacteriana que pugui produir una infecció posterior. S’ha desenvolupat un tractament de la superfície de titani per formar un recobriment amb un polímer Antiadherent. S’han estudiat les característiques fisicoquímiques de la superfície que en resulta. També s’ha estudiat la seva biocompatibilitat i capacitat per evitar l’adhesió de proteïnes i bacteris.Postprint (published version
-
Desenvolupament d’un tractament Antiadherent de superfícies de titani per a aplicacions biomèdiques
Servei de Fotocòpies de l'EUETIB, 1Co-Authors: Buxadera Palomero Judit, Torrent Camarero Sergi, Gil Mur, Francisco Javier, Rodríguez Rius DanielAbstract:L’ús d’implants de titani per a traumatologia i odontologia és una pràctica molt estesa actualment. El seu èxit, però, es veu afectat pels casos de infeccions que pateixen. En el cas concret dels implants dentals, el 14% dels implants pateixen infeccions bacterianes i entre el 5 i el 8% presenten infecció bacteriana que desenvolupa una peri-implantitis i una conseqüent pèrdua de l’implant. Per aquest motiu, en els darrers anys s’ha estudiat el desenvolupament de superfícies antibacterianes. En aquest treball s’optimitza un tractament Antiadherent per a superfícies de titani amb l’objectiu de minimitzar l’adhesió bacteriana que pugui produir una infecció posterior. S’ha desenvolupat un tractament de la superfície de titani per formar un recobriment amb un polímer Antiadherent. S’han estudiat les característiques fisicoquímiques de la superfície que en resulta. També s’ha estudiat la seva biocompatibilitat i capacitat per evitar l’adhesió de proteïnes i bacteris
C A Jacobi - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.
-
influence of different gases and intraperitoneal instillation of Antiadherent or cytotoxic agents on peritoneal tumor cell growth and implantation with laparoscopic surgery in a rat model
Surgical Endoscopy and Other Interventional Techniques, 1999Co-Authors: C A Jacobi, P Wildbrett, T Volk, J M MullerAbstract:Background: A generally accepted approach to prevent tumor implantation with laparoscopic surgery does not exist. Alternative gases in combination with intraperitoneal instillation of different Antiadherent or cytotoxic agents have not been evaluated.
-
Influence of different gases and intraperitoneal instillation of Antiadherent or cytotoxic agents on peritoneal tumor cell growth and implantation with laparoscopic surgery in a rat model
Surgical Endoscopy, 1999Co-Authors: C A Jacobi, P Wildbrett, T Volk, J M MullerAbstract:Background: A generally accepted approach to prevent tumor implantation with laparoscopic surgery does not exist. Alternative gases in combination with intraperitoneal instillation of different Antiadherent or cytotoxic agents have not been evaluated. Methods: The effect of taurolidine, heparin, and povidone-iodine on the growth of colon adenocarcinoma DHD/K12/TRb was measured in rats undergoing laparoscopy with carbon dioxide ( n = 40), helium ( n = 40), or xenon ( n = 40). In the procedure, 10^4 tumor cells were administered intraperitoneally, and pneumoperitoneum was established over 30 min at 8 mmHg with the different gases. The rats additionally received intraperitoneal instillation with one of the following: 1 ml of Ringer's solution, 1 ml of 0.5% taurolidine, 1 ml 0.5% taurolidine with heparin (10 U/ml), or 1 ml 0.25% of povidone-iodine. Tumor growth was measured after 4 weeks. Results: Median intraperitoneal tumor weight was lower in rats receiving taurolidine (CO_2: 10 mg; helium: 50 mg; xenon: 39.5 mg) or taurolidine with heparin (CO_2: 4 mg; helium: 4.5 mg; xenon: 46.5 mg) in all gas groups than in the control groups (CO_2: 427 mg; helium: 268 mg; xenon: 345 mg) ( p < 0.001). Whereas povidone-iodine caused significantly lower tumor growth in the CO_2 group (56.5 mg) ( p < 0.01), the combination of helium (145 mg) and xenon (457 mg) with povidone-iodine produced no reduction of tumor growth as compared with the control groups (helium: 268 mg; xenon: 345 mg). Conclusions: Taurolidine and taurolidine with heparin significantly inhibit intraperitoneal tumor growth, with different gases used for pneumoperitoneum. Only povidone-iodine caused significant decrease of tumor growth in combination with CO_2. The combination of xenon and povidone-iodine should not be used in patients with cancer because of increased tumor growth.