The Experts below are selected from a list of 5736 Experts worldwide ranked by ideXlab platform
Enrique Sentandreu - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.
-
effect of ph temperature and maturity on pectinmethylesterase inactivation of citrus juices treated by high pressure homogenization
Lwt - Food Science and Technology, 2014Co-Authors: Jose L Navarro, L Izquierdo, J V Carbonell, Enrique SentandreuAbstract:Abstract The effects of high-pressure homogenization (HPH) at 150 MPa combined with heating at 58, 63 and 68 °C on inactivation of pectinmethylesterase (PME) were studied in orange and Clementine juices. Juices covering a range of total soluble solids (°Bx) to acid ratios (10.2–15.0 in oranges and 9.2–19.4 in Clementines) were adjusted to pH 3.1, 3.5 and 3.9 before homogenization. Results indicated how the residual PME activity of homogenized samples was greatly attenuated by lowering the pH and in a lesser extent by increasing the homogenization temperature (finding orange enzymes more HPH sensitive than their Clementine counterparts). Generally, ripeness of fruits had little influence on PME inactivation (especially in Clementine juices). In any case, orange and Clementine samples with pH 3.1 and homogenized at 68 °C showed residual PME activities below 10% of the initial value from their respective fresh juices.
-
total cumulative fast kinetics and cumulative slow kinetics antiradical activities of juices from clementine citrus clementina clementine hybrids and satsuma citrus unshiu cultivars and their utility as discriminant variables
European Food Research and Technology, 2007Co-Authors: Enrique Sentandreu, Luis Izquierdo, José M. SendraAbstract:Mandarin juices from three pure clementine (Citrus clementina Hort. ex Tan.) cultivars: Clemenules, Hernandine and Marisol, two clementine-hybrid cultivars: Nova (clementine×tangelo Orlando) and Fortune (clementine× mandarin Dancy), one mandarin-hybrid cultivar: Ortanique (mandarin×orange) and one satsuma (Citrus unshiu Marc) cultivar: Clauselline have been analysed for determination of total, cumulative fast-kinetics and cumulative slow-kinetics antiradical activities. Total antiradical activity followed the order: pure clementine and Nova> Ortanique>Fortune and Clauselline. Cumulative fast-kinetics antiradical activity was the major contributor to total antiradical activity, accounting for about 87% as average. Ascorbic acid content was the major contributor to cumulative fast-kinetics antiradical activity, accounting for about 93.5% as average. A weak correlation (r 2=0.151) between total flavanone-7-O-glycosides (FGs, Narirutin, Hesperidin and Didymin) content and cumulative slow-kinetics antiradical activity was observed. However, ascorbic acid and total FGs contents showed a significant negative correlation (r 2=0.658). By using the cumulative fast-kinetics and slow-kinetics antiradical activities as variables, all the assayed juices were significantly discriminated (<0.05) by statistical multivariate discriminant analysis.
-
Differentiation of juices from clementine (Citrus clementina), clementine-hybrids and satsuma (Citrus unshiu) cultivars by statistical multivariate discriminant analysis of their flavanone-7-O-glycosides and fully methoxylated flavones content as det
European Food Research and Technology, 2007Co-Authors: Enrique Sentandreu, L Izquierdo, José M. SendraAbstract:Mandarin juices from three pure clementine ( Citrus clementina Hort. ex Tan.) cultivars: Clemenules, Hernandine and Marisol, three clementine-hybrids: Nova (clementine×tangelo Orlando), Ortanique (clementine×orange) and Fortune (clementine×mandarin Dancy) and one satsuma ( Citrus unshiu Marc) cultivar: Clauselline have been analyzed for simultaneous determination of their flavanone-7- O -glycosides (FGs) and fully methoxylated flavones (FMFs) content, using high-performance liquid chromatography. Statistical multivariate discriminant analysis from the FGs concentration data showed that its discriminant power was rather poor, leading to overlapping between some groups of the assayed cultivars. By contrast, the discriminant power from the FMFs concentration data was very high and only two concentration ratios were needed as discriminant parameters to significantly differentiate between all the assayed cultivars. Moreover, the values of the discriminant parameters were almost independent of the location of the orchards and the maturity stage of the fruits.
-
Total, cumulative fast-kinetics and cumulative slow-kinetics antiradical activities of juices from clementine (Citrus clementina), clementine-hybrids and satsuma (Citrus unshiu) cultivars and their utility as discriminant variables
European Food Research and Technology, 2006Co-Authors: Enrique Sentandreu, Luis Izquierdo, José M. SendraAbstract:Mandarin juices from three pure clementine ( Citrus clementina Hort. ex Tan.) cultivars: Clemenules, Hernandine and Marisol, two clementine-hybrid cultivars: Nova (clementine×tangelo Orlando) and Fortune (clementine× mandarin Dancy), one mandarin-hybrid cultivar: Ortanique (mandarin×orange) and one satsuma ( Citrus unshiu Marc) cultivar: Clauselline have been analysed for determination of total, cumulative fast-kinetics and cumulative slow-kinetics antiradical activities. Total antiradical activity followed the order: pure clementine and Nova> Ortanique>Fortune and Clauselline. Cumulative fast-kinetics antiradical activity was the major contributor to total antiradical activity, accounting for about 87% as average. Ascorbic acid content was the major contributor to cumulative fast-kinetics antiradical activity, accounting for about 93.5% as average. A weak correlation ( r ^2=0.151) between total flavanone-7- O -glycosides (FGs, Narirutin, Hesperidin and Didymin) content and cumulative slow-kinetics antiradical activity was observed. However, ascorbic acid and total FGs contents showed a significant negative correlation ( r ^2=0.658). By using the cumulative fast-kinetics and slow-kinetics antiradical activities as variables, all the assayed juices were significantly discriminated (
Gómez Marco Francesc - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.
-
Integrated Pest Management of Aphis spiraecola (Hemiptera: Aphididae) in Clementines: enhancing its biological control.
2015Co-Authors: Gómez Marco FrancescAbstract:Aphis spiraecola Patch. (Hemiptera: Aphididae) es una de las plagas claves en el cultivo de clementinos de la cuenca Mediterránea. En primavera, este pulgón coloniza las brotaciones tiernas de los clementinos y causa importantes pérdidas económicas todos los años. Actualmente la gestión integrada de A. spiraecola en clementinos está basada en el control químico ya que se desconoce bastante sobre el control biológico de A. spiraecola en cítricos. Los esfuerzos realizados hasta la fecha se han centrado en el uso y conservación de parasitoides aunque se desconocen las causas de su baja eficacia. Por otro lado, se conoce muy bien el complejo de depredadores de A. spiraecola pero su impacto sobre las poblaciones del pulgón no se ha documentado. Por todo ello, los objetivos de esta tesis han sido i) desentrañar las razones por las que se dan bajos niveles de parasitismo de A. spiraecola ii) determinar cuándo y cómo los depredadores pueden controlar las poblaciones de A. spiraecola y finalmente iii) determinar si una cubierta de poáceas puede mejorar el control biológico de este pulgón en clementinos mediante la mejora en el establecimiento de sus depredadores. Los estudios se llevaron a cabo entre los años 2011 y 2013 en campos de clementinos, todos ellos emplazados en la Provincia de Valencia y la Provincia de Castellón. En el primer objetivo se muestrearon semanalmente cuatro parcelas y se identificó el complejo de parasitoides y las tasas de parasitismo (e hiperparasitismo). Los porcentajes de parasitismo fueron bajos (∼menos del 5%) y Binodoxys angelicae Haliday (Hymenoptera: Braconidae) fue el único parasitoide primario emergido de las momias de A. spiraecola. Mediante métodos clásicos se identificaron al menos seis especies de hiperparasitoides atacando este parasitoide primario: Syrphophagus aphidivorus (Mayr) (Encyrtidae), Alloxysta sp. (Forster) (Figitidae), Asaphes sp. (Walker) (Pteromalidae), Pachyneuron aphidis (Bouché) (Pteromalidae), Dendrocerus sp. (Ratzeburg) (Megaspilidae) y Phaenoglyphis villosa (Hartig) (Figitidae). Además, se desarrolló un método basado en la detección de ADN con el cual se confirmó que todas las especies de hiperparasitoides hiperparasitan B. angelicae. Los hiperparasitoides más abundantes fueron S. aphidivorus y Alloxysta sp. Ambos dominaron esta red trófica y fueron abundantes desde el inicio de la estación con unos porcentajes de hiperparasitismo en torno al 40%. Finalmente se observó que los hiperparasitoides también incrementaron la proporción de machos en la descendencia de B. angelicae. De este modo, el hiperparasitismo probablemente explica el bajo impacto que B. angelicae tiene sobre las poblaciones de A. spiraecola. Para el segundo objetivo se muestrearon tres campos de clementinos donde se determinó el efecto de los depredadores en las colonias de A. spiraecola y en el daño que estas generan en el cultivo. Los parámetros de vida de las colonias de A. spiraecola (máximo número de pulgones, longevidad y fenología de la colonia) variaron entre los diferentes cultivos los tres años. En todas las parcelas y durante los tres años los depredadores siempre atacaron un tercio de las colonias estudiadas y no se observaron diferencias entre parcelas ningún año. Sin embargo, el máximo número de pulgones y la longevidad de las colonias de A. spiraecola se correlacionaron negativamente con el momento del primer ataque del depredador a la colonia. Cabe destacar que el porcentaje de brotes ocupados por A. spiraecola permaneció por debajo o cerca del umbral de tratamiento cuando las colonias fueron atacadas antes de los 200 grados días (GD) desde el inicio de formación de la colonia. Estos resultados sugieren que: i) la presencia de depredadores al inicio de la temporada de pulgón debes ser considerado para el desarrollo de nuevos umbrales de tratamiento y ii) los programas de control biológico deben promover el adelanto de la presencia de depredadores en los campos de clementinos. Para promover la presencia anticipada de depredadores en los campos de clementinos, como tercer objetivo se evaluó el manejo de cubiertas vegetales a base de poáceas, como estrategia de control biológico por conservación. Con este manejo se persigue aportar presas alternativas para los enemigos naturales de A. spiraecola. Para ello, se compararon cuatro campos de cítricos con cubierta vegetal frente a cuatro con suelo desnudo. En los campos con cubierta sembrada apareció además de las poáceas sembradas, un complejo de plantas salvajes que podrían afectar también el control biológico de A. spiraecola. Por ello, se investigó qué especies de plantas componían la cubierta vegetal así como las especies de pulgones que las habitaron. Las poáceas representaron un 66% de la cubierta vegetal, siendo las plantas salvajes más abundantes Malva sp. (13%), Oxalis sp. (5%) y Sonchus sp. (2%). Las poáceas y Oxalis sp. albergaron respectivamente pulgones estenófagos de plantas poáceas y Macrosiphum euphorbiae Thomas (Hemiptera: Aphididae). Estas especies de pulgones aparecieron más pronto en el ecosistema que los pulgones de cítricos y sirvieron como presas/hospederos alternativos para los enemigos naturales, por lo que podrían mejorar el control biológico de A. spiraecola. Al contrario, Malva sp. y Sonchus sp. albergaron especies de pulgón que podrían ser potenciales plagas de cítricos como Aphis gossypii Glover (Hemiptera: Aphididae) y otros pulgones que aparecieron simultáneamente a A. spiraecola. Por lo tanto, este último grupo puede atenuar el ataque de los enemigos naturales sobre las poblaciones de A. spiraecola de las copas, atrayéndolos hacia la cubierta. A pesar de esto, el efecto total de la cubierta sembrada resultó positivo para el control de A. spiraecola ya que promovió la presencia anticipada de depredadores en la copa de los cítricos, no así de los parasitoides asociados al pulgón A. spiraecola. Los ataques de depredadores a las colonias de A. spiraecola se produjeron antes del crecimiento exponencial de los pulgones en la copa de los cítricos. Por lo tanto, estos ataques resultaron en un control satisfactorio de las poblaciones de A. spiraecola y en consecuencia las parcelas de cítricos con cubierta vegetal tendieron a no sobrepasar el umbral de tratamiento.Aphis spiraecola Patch. (Hemiptera: Aphididae) is a key pest of Clementines in the Mediterranean basin. This aphid colonizes tender clementine shoots in spring and causes important economic losses. Integrated management of A. spiraecola in Clementines is currently based in chemical control because Biological control of A. spiraecola is still poorly known and efforts were based on the use and conservation of parasitoids but it did not success. On the other hand, the predator complex of A. spiraecola is well known but its impact on populations of this aphid has not been documented. With all this said, the aims of this thesis were: i) to disentangle the reasons behind the low parasitism of A. spiraecola; ii) to determine when and how predators can control A. spiraecola populations; and, finally, iii) to evaluate whether a ground cover of Poaceae plants can enhance the biological control of this aphid in Clementines by improving the establishment of its predators. The studies were carried out in clementine orchards located in “Provincia de Valencia” and “Provincia de Castellón” from 2011 to 2013. In the first objective we sampled four orchards and determine the parasitoid complex and parasitism (and hyper-) rates weekly. Parasitism percentages were low (below 5%) and Binodoxys angelicae Haliday (Hymenoptera: Braconidae) was the unique primary parasitoid emerged from mummies of A. spiraecola. At least six hymenopteran hyperparasitoid species were identified by classical means attacking this primary parasitoid: Syrphophagus aphidivorus (Mayr) (Encyrtidae), Alloxysta sp. (Forster) (Figitidae), Asaphes sp. (Walker) (Pteromalidae), Pachyneuron aphidis (Bouché) (Pteromalidae), Dendrocerus sp. (Ratzeburg) (Megaspilidae) and Phaenoglyphis villosa (Hartig) (Figitidae). In addition, we developed a DNA-based approach to untangle the structure of the aphid-parasitoid food web in citrus. This methodology confirmed that all six species hyperparasitized B. angelicae. The most abundant hyperparasitoids were S. aphidivorus and Alloxysta sp. Both dominated this food web and they were abundant from the beginning of the season, and hyperparasitism percentages remained high around 40% throughout both seasons. Finally, hyperparasitoids also increased the secondary sex ratio of B. angelicae. Thus, hyperparasitism probably explains the low impact of B. angelicae on A. spiraecola populations. For the second objective we sampled three clementine orchards to determine the effect of aphid predators on A. spiraecola colonies and damage over a three-year period. Life parameters of A. spiraecola colonies (maximum number of aphids, longevity and colony phenology) varied among the orchards over the three years. Predators attacked one third of the colonies, and it did not significantly differed among orchards any year. However, the maximum number of aphids and the longevity of A. spiraecola colonies were negatively correlated with the time of first attack by predators. More importantly, the percentage of shoots occupied by A. spiraecola (damages) remained below or close to the intervention threshold when colonies were attacked prior to ~200 degree days (DD) since the beginning of the aphid colonization. These results suggest that: i) the presence of predators at the beginning of the season should be considered to develop new intervention thresholds and ii) biological control programs should promote the early presence of predators in clementine orchards. To promote the early presence of predators in clementine orchards, in the third objective we evaluated ground cover management, as strategy of conservation biological control. This ground cover management may provide alternative preys to natural enemies. The effect of a sown ground cover (based on Poaceae plants) on the biological control of A. spiraecola was evaluated in four orchards with ground cover management compared with four orchards with bare soil management. This sown Poaceae cover coexists with a complex of wild plants that might also affect biological control of A. spiraecola. Therefore, the ground cover plant composition and their inhabiting aphids were also described. Finally, we compared the presence of A. spiraecola and its natural enemies in these orchards. While Poaceae plants represented ~66% of the ground cover, the rest of the cover comprised mainly Malva sp. (13%), Oxalis sp. (5%) and Sonchus sp. (2%). Poaceae plants and Oxalis sp. harbored stenophagous aphids and Macrosiphum euphorbiae Thomas (Hemiptera: Aphididae), respectively, which appeared sooner in the system than citrus aphids. These aphids serve as alternative prey/hosts for natural enemies, thus enhancing the biocontrol of A. spiraecola. By contrast, Malva sp. and Sonchus sp. harbored the potential citrus pest Aphis gossypii Glover (Hemiptera: Aphididae) and other aphids that appear simultaneously with A. spiraecola. Therefore, by attracting them to the cover, this latter group could relieve the attack of natural enemies on A. spiraecola in the canopy. Although these wild plants may act as reservoirs for A. spiraecola as well as other aphid species that can disrupt the biocontrol services of natural enemies, overall, the sown cover was effective in terms of biological control of A. spiraecola in the citrus canopy. It promoted the early presence of predators in citrus canopies but did not promote the early presence of parasitoids. Predators attacked A. spiraecola colonies in the canopies before their exponential increase. These attacks resulted in satisfactory aphid control, because citrus orchards with ground cover never exceeded the aphid economic threshold.Ministerio de Ciencia e innovació
-
Integrated Pest Management of Aphis spiraecola (Hemiptera: Aphididae) in Clementines: enhancing its biological control
'Universitat Politecnica de Valencia', 2015Co-Authors: Gómez Marco FrancescAbstract:[EN] Aphis spiraecola Patch. (Hemiptera: Aphididae) is a key pest of Clementines. Biological control of A. spiraecola is still poorly known and efforts were based on the use and conservation of parasitoids but it did not success. With all this said, the aims of this thesis were: i) to disentangle the reasons behind the low parasitism of A. spiraecola; ii) to determine when and how predators can control A. spiraecola populations; and, finally, iii) to evaluate whether a ground cover of Poaceae plants can enhance the biological control of this aphid in Clementines by improving the establishment of its predators. In the first objective we sampled four orchards and determine the parasitoid complex and parasitism (and hyper-) rates weekly. Binodoxys angelicae Haliday (Hymenoptera: Braconidae) was the unique primary parasitoid emerged from mummies of A. spiraecola. At least six hymenopteran hyperparasitoid species were identified attacking this primary parasitoid: Syrphophagus aphidivorus (Mayr) (Encyrtidae), Alloxysta sp. (Forster) (Figitidae), Asaphes sp. (Walker) (Pteromalidae), Pachyneuron aphidis (Bouché) (Pteromalidae), Dendrocerus sp. (Ratzeburg) (Megaspilidae) and Phaenoglyphis villosa (Hartig) (Figitidae). We developed a DNA-based approach to untangle the structure of the aphid-parasitoid food web in citrus. This methodology confirmed that all six species hyperparasitized B. angelicae And they dominated this food web and they were abundant from the beginning of the season. Thus, hyperparasitism probably explains the low impact of B. angelicae on A. spiraecola populations. For the second objective we sampled three clementine orchards to determine the effect of aphid predators on A. spiraecola colonies over a three-year period. Life parameters of A. spiraecola colonies varied among the orchards over the three years. The maximum number of aphids and the longevity of A. spiraecola colonies were negatively correlated with the time of first attack by predators. More importantly, the percentage of shoots occupied by A. spiraecola (damages) remained below or close to the intervention threshold when colonies were attacked prior to ~200 degree days (DD) since the beginning of the aphid colonization. These results suggest that: i) the presence of predators at the beginning of the season should be considered to develop new intervention thresholds and ii) biological control programs should promote the early presence of predators in clementine orchards. To promote the early presence of predators in clementine orchards, in the third objective we evaluated ground cover management. This ground cover management may provide alternative preys to natural enemies. The effect of a sown ground cover (based on Poaceae plants) on the biological control of A. spiraecola was evaluated in four orchards with ground cover management compared with four orchards with bare soil management. This sown Poaceae cover coexists with a complex of wild plants that might also affect biological control of A. spiraecola. Finally, we compared the presence of A. spiraecola and its natural enemies in these orchards. While Poaceae plants represented ~66% of the ground cover, the rest of the cover comprised mainly Malva sp. (13%), Oxalis sp. (5%) and Sonchus sp. (2%). Poaceae plants harbored aphids which appeared sooner in the system than citrus aphids. These aphids serve as alternative prey/hosts for natural enemies. By contrast, Malva sp. and Sonchus sp. harbored aphids with potential to become citrus pest. Although these wild plants may act as reservoirs for A. spiraecola as well as other aphid species that can disrupt the biocontrol services of natural enemies, overall, the sown cover was effective in terms of biological control of A. spiraecola in the citrus canopy. It promoted the early presence of predators in citrus canopies. These attacks resulted in satisfactory aphid control, because citrus orchards with ground cover never exceeded the aphid economic threshold.[ES] Aphis spiraecola Patch. (Hemiptera: Aphididae) es una de las plagas claves en el cultivo de clementinos. Los esfuerzos realizados hasta la fecha se han centrado en el uso y conservación de parasitoides aunque se desconocen las causas de su baja eficacia. Por todo ello, los objetivos de esta tesis han sido i) desentrañar las razones por las que se dan bajos niveles de parasitismo de A. spiraecola ii) determinar cuándo y cómo los depredadores pueden controlar las poblaciones de A. spiraecola y finalmente iii) determinar si una cubierta de poáceas puede mejorar el control biológico de este pulgón en clementinos mediante la mejora en el establecimiento de sus depredadores. En el primer objetivo se muestrearon semanalmente cuatro parcelas y se identificó el complejo de parasitoides y las tasas de parasitismo (e hiperparasitismo). Los porcentajes de parasitismo fueron bajos (~menos del 5%) y Binodoxys angelicae Haliday (Hymenoptera: Braconidae) fue el único parasitoide primario emergido de las momias de A. spiraecola. Se identificaron al menos seis especies de hiperparasitoides atacando este parasitoide primario: Syrphophagus aphidivorus (Mayr) (Encyrtidae), Alloxysta sp. (Forster) (Figitidae), Asaphes sp. (Walker) (Pteromalidae), Pachyneuron aphidis (Bouché) (Pteromalidae), Dendrocerus sp. (Ratzeburg) (Megaspilidae) y Phaenoglyphis villosa (Hartig) (Figitidae). Se desarrolló un método basado en la detección de ADN con el cual se confirmó que todas las especies de hiperparasitoides hiperparasitan B. angelicae. Los hiperparasitoides dominaron esta red trófica y fueron abundantes desde el inicio de la estación. De este modo, el hiperparasitismo probablemente explica el bajo impacto que B. angelicae tiene sobre las poblaciones de A. spiraecola. Para el segundo objetivo se muestrearon tres campos de clementinos donde se determinó el efecto de los depredadores en las colonias de A. spiraecola. Los parámetros de vida de las colonias de A. spiraecola variaron entre los diferentes cultivos los tres años. El máximo número de pulgones y la longevidad de las colonias de A. spiraecola se correlacionaron negativamente con el momento del primer ataque del depredador a la colonia. Cabe destacar que el porcentaje de brotes ocupados por A. spiraecola permaneció por debajo o cerca del umbral de tratamiento cuando las colonias fueron atacadas antes de los 200 grados días (GD) desde el inicio de formación de la colonia. Estos resultados sugieren: i) la presencia de depredadores al inicio de la temporada de pulgón debes ser considerado para el desarrollo de nuevos umbrales de tratamiento y ii) los programas de control biológico deben promover el adelanto de la presencia de depredadores en los campos de clementinos. Para promover la presencia anticipada de depredadores en los campos de clementinos, como tercer objetivo se evaluó el manejo de cubiertas vegetales a base de poáceas. Con este manejo se persigue aportar presas alternativas para los enemigos naturales de A. spiraecola. Para ello, se compararon cuatro campos de cítricos con cubierta vegetal frente a cuatro con suelo desnudo. En los campos con cubierta sembrada apareció además de las poáceas sembradas, un complejo de plantas salvajes que podrían afectar también el control biológico de A. spiraecola. Las poáceas representaron un 66% de la cubierta vegetal. Las poáceas y Oxalis sp. albergaron respectivamente pulgones estenófagos de plantas poáceas y Macrosiphum euphorbiae Thomas (Hemiptera: Aphididae). Estas especies de pulgones aparecieron más pronto en el ecosistema que los pulgones de cítricos y sirvieron como presas/hospederos alternativos para los enemigos naturales. Al contrario, Malva sp. y Sonchus sp. albergaron especies de pulgón que podrían ser potenciales plagas de cítricos. El efecto total de la cubierta sembrada resultó positivo para el control de A. spiraecola. Por lo tanto, las parcelas de cítricos con cubierta vegetal tendieron a no[CAT] Aphis spiraecola Patch. (Hemiptera: Aphididae) és una de les plagues clau en el cultiu de clementins. Els esforços realitzats fins ara s'han centrat en el us i conservació de parasitoids encara que es desconeix les causes de la seua baixa eficàcia. Tenint en compte estos antecedents, els objectius d'esta tesis foren: i) desentrampar les raons per les quals els parasitoids no són efectius; ii) determinar quan i com els depredadors poden controlar les poblacions d'A. spiraecola; i finalment iii) determinar si una coberta de poàcies pot millorar el control biològic d'este àfid en clementins mitjançant la millora en el establiment del seus depredadors. En el primer objectiu es van mostrejar setmanalment quatre parcel·les i s'identificà el complex de parasitoids i les taxes de parasitisme (i hiperparasitisme). Binodoxys angelicae Haliday (Hymenoptera: Braconidae) va ser l'únic parasitoid primari emergit de les mòmies d'A. spiraecola. Se van identificar al menys sis especies d' hiperparasitoids atacant este parasitoid primari: Syrphophagus aphidivorus (Mayr) (Encyrtidae), Alloxysta sp. (Forster) (Figitidae), Asaphes sp. (Walker) (Pteromalidae), Pachyneuron aphidis (Bouché) (Pteromalidae), Dendrocerus sp. (Ratzeburg) (Megaspilidae) i Phaenoglyphis villosa (Hartig) (Figitidae). Se desenvolupà un mètode basat en la detecció de DNA amb el que es confirmà que totes les especies d'hiperparasitoids hiperparasiten B. angelicae. Els hiperparasitoids dominaren aquesta xarxa tròfica i foren abundants a l'inici de l'estació. Per tant, l'hiperparasitisme podria explicar el baix impacte que B. angelicae té sobre les poblacions d'A. spiraecola. Per al segon objectiu es mostrejaren tres camps de clementins on es determinà l'efecte dels depredadors en les colònies d'A. spiraecola. Els paràmetres de vida de les colònies d'A. spiraecola variaren entre les tres parcel·les els tres anys. El màxim número d'àfids i la longevitat de les colònies d'A. spiraecola es correlacionaren negativament amb el moment del primer atac del depredador a la colònia. Caldria destacar que el percentatge de brots ocupats per A. spiraecola es mantingué per baix o prop del llindar de tractament quan les colònies foren atacades abans dels ~200 graus dia (GD) des de l'inici de formació de la colònia. Estos resultats sugereixen que: i) la presència de depredadors a l'inici de la estació de l'àfid podria ser considerada per al desenvolupament de nous llindars de tractament i ii) els programes de control biològic deurien promoure l'avançament de la presència de depredadors en els camps de clementins. Per promoure la l'avançament de la presència de depredadors en els camps de clementins, com tercer objectiu s'avaluà el maneig de cobertes vegetals basades en poàcies. Amb aquest maneig es persegueix aportar preses alternatives per als enemics naturals d'A. spiraecola. Se compararen quatre camps de clementins amb coberta vegetal front a quatre amb sol nu. En els camps amb coberta sembrada creix, junt a les Poáceas sembrades, un conjunt de plantes salvatges que podrien afectar també el control biològic d'A. spiraecola. S'investigà quines especies de plantes componien la coberta vegetal així com les especies d'àfids que les habitaven. Les poàcies representaren un 66% de la coberta vegetal, sent les plantes salvatges més abundants Malva sp. (13%), Oxalis sp. (5%) i Sonchus sp. (2%). Les poàcies hostejaren àfids estenòfags de poàcies. Estes espècies d'àfid aparegueren més prompte en l'ecosistema que aquells àfids associats a cítrics. Al contrari, Malva sp. i Sonchus sp. hostejaren especies d'àfids que podrien ser potencials plagues de cítrics. Este últim grup pot atenuar l'atac dels enemics naturals a les poblacions d'A. spiraecola que habiten les copes. Encara així, l'efecte total de la coberta sembrada a base de poàcies va resultar positiu per al control d'A. spiraecola. En conseqüència les parcel·les de cítrics amGómez Marco, F. (2015). Integrated Pest Management of Aphis spiraecola (Hemiptera: Aphididae) in Clementines: enhancing its biological control [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/53732TESI
-
Early arrival of predators controls Aphis spiraecola colonies in citrus Clementines
'Springer Science and Business Media LLC', 2015Co-Authors: Gómez Marco Francesc, Jaques Josep A., Tena Barreda Alejandro, Urbaneja AlbertoAbstract:Aphis spiraecola Patch. (Hemiptera: Aphididae) is a key pest of citrus Clementines. This aphid colonizes tender clementine shoots in the spring and causes important economic losses. A complex of predators preys on A. spiraecola colonies but does not result in satisfactory control. To disentangle the reasons for this failure, we investigated the effect of predators on A. spiraecola colonies and damage over a 3-year period. A. spiraecola colonies were tracked every 48–72 h from the period of aphid colonization until the colony declined or disappeared. The number of aphids, their stage and the presence of predators were recorded in each colony. Different life parameters of A. spiraecola colonies (maximum number of aphids, longevity and colony phenology) varied among the orchards over 3 years. Predators attacked one-third of the colonies, and this did not significantly differ among orchards for the years studied. The maximum number of aphids and longevity of A. spiraecola colonies were not related to the ratio of colonies attacked by predators but were negatively correlated with the time of their first attack. More importantly, the percentage of shoots occupied by A. spiraecola remained below or close to the intervention threshold when colonies were attacked prior to ~200 degree days from the beginning of the aphid colonization. These results suggest that (1) the presence of predators at the beginning of the season should be considered to develop new intervention thresholds and (2) biological control programs should promote the early presence of predators in clementine orchards.Authors want to thank Pablo Bru, Laura Planes and Jose Catalán for their technical assistance in the field; we also thank Dr. Mollá for the identification of the spiders and Aureli Josep Marco and Francisco Aguilar for allowing us to sample their orchards. F. Gómez-Marco was the recipient of a PhD grant from the Spanish Ministry of Science and Innovation (FPI program). A. Tena was the recipient of a postdoctoral fellowship from the Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias (INIA) and an IVIA project. The research leading to these results received funding from the Spanish Ministry of Science and Innovation (AGL2011-30538-C03) and the Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana
Alberto Urbaneja García - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.
-
Early arrival of predators controls Aphis spiraecola colonies in citrus Clementines
Journal of Pest Science, 2016Co-Authors: Francesc Gómez-marco, Alejandro Tena, Josep A. Jaques, Alberto Urbaneja GarcíaAbstract:Aphis spiraecola Patch. (Hemiptera: Aphididae) is a key pest of citrus Clementines. This aphid colonizes tender clementine shoots in the spring and causes important economic losses. A complex of predators preys on A. spiraecola colonies but does not result in satisfactory control. To disentangle the reasons for this failure, we investigated the effect of predators on A. spiraecola colonies and damage over a 3-year period. A. spiraecola colonies were tracked every 48–72 h from the period of aphid colonization until the colony declined or disappeared. The number of aphids, their stage and the presence of predators were recorded in each colony. Different life parameters of A. spiraecola colonies (maximum number of aphids, longevity and colony phenology) varied among the orchards over 3 years. Predators attacked one-third of the colonies, and this did not significantly differ among orchards for the years studied. The maximum number of aphids and longevity of A. spiraecola colonies were not related to the ratio of colonies attacked by predators but were negatively correlated with the time of their first attack. More importantly, the percentage of shoots occupied by A. spiraecola remained below or close to the intervention threshold when colonies were attacked prior to ~200 degree days from the beginning of the aphid colonization. These results suggest that (1) the presence of predators at the beginning of the season should be considered to develop new intervention thresholds and (2) biological control programs should promote the early presence of predators in clementine orchards.
José M. Sendra - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.
-
total cumulative fast kinetics and cumulative slow kinetics antiradical activities of juices from clementine citrus clementina clementine hybrids and satsuma citrus unshiu cultivars and their utility as discriminant variables
European Food Research and Technology, 2007Co-Authors: Enrique Sentandreu, Luis Izquierdo, José M. SendraAbstract:Mandarin juices from three pure clementine (Citrus clementina Hort. ex Tan.) cultivars: Clemenules, Hernandine and Marisol, two clementine-hybrid cultivars: Nova (clementine×tangelo Orlando) and Fortune (clementine× mandarin Dancy), one mandarin-hybrid cultivar: Ortanique (mandarin×orange) and one satsuma (Citrus unshiu Marc) cultivar: Clauselline have been analysed for determination of total, cumulative fast-kinetics and cumulative slow-kinetics antiradical activities. Total antiradical activity followed the order: pure clementine and Nova> Ortanique>Fortune and Clauselline. Cumulative fast-kinetics antiradical activity was the major contributor to total antiradical activity, accounting for about 87% as average. Ascorbic acid content was the major contributor to cumulative fast-kinetics antiradical activity, accounting for about 93.5% as average. A weak correlation (r 2=0.151) between total flavanone-7-O-glycosides (FGs, Narirutin, Hesperidin and Didymin) content and cumulative slow-kinetics antiradical activity was observed. However, ascorbic acid and total FGs contents showed a significant negative correlation (r 2=0.658). By using the cumulative fast-kinetics and slow-kinetics antiradical activities as variables, all the assayed juices were significantly discriminated (<0.05) by statistical multivariate discriminant analysis.
-
Differentiation of juices from clementine (Citrus clementina), clementine-hybrids and satsuma (Citrus unshiu) cultivars by statistical multivariate discriminant analysis of their flavanone-7-O-glycosides and fully methoxylated flavones content as det
European Food Research and Technology, 2007Co-Authors: Enrique Sentandreu, L Izquierdo, José M. SendraAbstract:Mandarin juices from three pure clementine ( Citrus clementina Hort. ex Tan.) cultivars: Clemenules, Hernandine and Marisol, three clementine-hybrids: Nova (clementine×tangelo Orlando), Ortanique (clementine×orange) and Fortune (clementine×mandarin Dancy) and one satsuma ( Citrus unshiu Marc) cultivar: Clauselline have been analyzed for simultaneous determination of their flavanone-7- O -glycosides (FGs) and fully methoxylated flavones (FMFs) content, using high-performance liquid chromatography. Statistical multivariate discriminant analysis from the FGs concentration data showed that its discriminant power was rather poor, leading to overlapping between some groups of the assayed cultivars. By contrast, the discriminant power from the FMFs concentration data was very high and only two concentration ratios were needed as discriminant parameters to significantly differentiate between all the assayed cultivars. Moreover, the values of the discriminant parameters were almost independent of the location of the orchards and the maturity stage of the fruits.
-
Total, cumulative fast-kinetics and cumulative slow-kinetics antiradical activities of juices from clementine (Citrus clementina), clementine-hybrids and satsuma (Citrus unshiu) cultivars and their utility as discriminant variables
European Food Research and Technology, 2006Co-Authors: Enrique Sentandreu, Luis Izquierdo, José M. SendraAbstract:Mandarin juices from three pure clementine ( Citrus clementina Hort. ex Tan.) cultivars: Clemenules, Hernandine and Marisol, two clementine-hybrid cultivars: Nova (clementine×tangelo Orlando) and Fortune (clementine× mandarin Dancy), one mandarin-hybrid cultivar: Ortanique (mandarin×orange) and one satsuma ( Citrus unshiu Marc) cultivar: Clauselline have been analysed for determination of total, cumulative fast-kinetics and cumulative slow-kinetics antiradical activities. Total antiradical activity followed the order: pure clementine and Nova> Ortanique>Fortune and Clauselline. Cumulative fast-kinetics antiradical activity was the major contributor to total antiradical activity, accounting for about 87% as average. Ascorbic acid content was the major contributor to cumulative fast-kinetics antiradical activity, accounting for about 93.5% as average. A weak correlation ( r ^2=0.151) between total flavanone-7- O -glycosides (FGs, Narirutin, Hesperidin and Didymin) content and cumulative slow-kinetics antiradical activity was observed. However, ascorbic acid and total FGs contents showed a significant negative correlation ( r ^2=0.658). By using the cumulative fast-kinetics and slow-kinetics antiradical activities as variables, all the assayed juices were significantly discriminated (
Bouvet, Juan Pedro Raúl - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.
-
Revalorización del Complejo de Depredadores Polífagos Asociado al Cultivo de los Cítricos, Como Agentes de Control Biológico de Plagas Claves
'Universitat Politecnica de Valencia', 2019Co-Authors: Bouvet, Juan Pedro RaúlAbstract:[ES] Dentro de los enemigos naturales de plagas en los agroecosistemas, los depredadores han sido considerados como uno de los grupos de mayor importancia. Sin embargo, su compleja biología y comportamiento ha obstaculizado en muchos casos evaluar su verdadero papel como agentes de Control Biológico. En su mayor parte, los estudios sobre depredadores se han concentrado en las relaciones simples entre los depredadores especialistas y sus presas ya que estos sistemas son más fáciles de parametrizar. No obstante, existe un creciente interés en el control ejercido por los depredadores generalistas, debido a su capacidad de mantener las densidades de presas en equilibrios estables en formas no dependientes de la densidad de las mismas. Los estudios realizados en este trabajo se localizaron en parcelas de clementinos ubicadas en la Provincia de Valencia y Castellón. Los estudios de laboratorio se llevaron a cabo en las instalaciones del Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias (IVIA). En el primer estudio presentado, se reevalúa la importancia de la depredación como factor de mortalidad biótica de una plaga clave bajo un sistema de control biológico por conservación. Para éste, se tomó como modelo al piojo rojo de California, Aonidiella aurantii, en el cultivo de clementinos. Por medio de la utilización de técnicas de exclusión a campo y de detección de ADN de la presa en el contenido intestinal de los depredadores registrados, mediante la técnica de PCR, se logró dilucidar cómo un rico complejo de depredadores generalistas y estenófagos indígenas o naturalizados son los principales factores de mortalidad de la plaga en estudio. Como segundo objetivo se planteó identificar en otro grupo de plagas claves del cultivo de clementinos, cuáles son los factores limitantes y reguladores que no permiten que las poblaciones de estos fitófagos superen el umbral de daño económico. A través de un muestreo semanal de las poblaciones de pulgones, de A. spiraecola y A. gossypii, y de sus depredadores asociados, como también de las observaciones fenológicas de los clementinos y utilizando información meteorológica de la zona, se evaluó la dinámica de los niveles de infestación producidos por pulgones. El análisis de la información obtenida nos permite considerar que la única variable que limita el desarrollo de las poblaciones de estas plagas es el estado fenológico de su huésped. También se confirma que los depredadores son un importante factor regulador en el control de las poblaciones de pulgones. Entre estos depredadores, los micrococcinélidos podrían tener el papel más significativo. Según nuestros datos podemos considerar que, para que exista un buen control de las poblaciones de pulgones en la cuenca mediterránea, deben generarse las condiciones favorables para que el hospedero limite el desarrollo de las colonias de estas plagas y que los depredadores actúen regulando sus poblaciones. Debido a que se registran dos especies de pulgones como plagas claves en los clementinos (A. spiraecola y A. gossypii) y se identifican dos especies de micrococcinélidos (Scymnus subvillosus y S. interruptus) como sus depredadores más abundantes y de mayor relevancia, en un tercer objetivo se evaluó en laboratorio y campo el efecto de estas presas sobre los parámetros de desarrollo, supervivencia y reproducción de estos depredadores. De esta forma, la presente tesis reevalúa el papel de la depredación como factor regulador en las poblaciones de las plagas clave en los agroecosistemas de cítricos e investiga los mecanismos ecológicos y biológicos que llevan al éxito o al fracaso de este importante componente de mortalidad biótica. Los resultados presentados aquí apoyan firmemente un cambio de paradigma en los enfoques de control biológico que se está llevando a cabo en los últimos años, destacando la importancia de comprender el contexto ecológico en el que se desarrolla el control biológico[CAT] Dins dels enemics naturals de plagues als agroecosistemes, els depredadors han sigut considerats com un dels grups de major importància. No obstant això, la seua complexa biologia i comportament ha obstaculitzat en molts casos l¿avaluació del seu vertader paper com a agents de control biològic. En la seua major part, els estudis sobre depredadors s'han centrat en les relacions simples entre els depredadors especialistes i les seues preses, ja que aquests sistemes són més fàcils de parametritzar. Malgrat açò, existeix un creixent interès en el control exercit pels depredadors generalistes, a causa de la seua capacitat de mantenir les densitats de preses en equilibris estables en formes no depenents de la densitat d¿aquestes. Els estudis realitzats en aquest treball es localitzaren en parcel·les de clementins situades en la Província de València i Castelló. Els estudis de laboratori es van dur a terme en les instal·lacions de l'Institut Valencià d¿Investigacions Agràries (IVIA). En el primer estudi presentat, es reevalúa la importància de la depredació com a factor de mortalitat biòtica d'una plaga clau sota un sistema de control biològic per conservació. Per a aquest, es va prendre com a model el poll roig de Califòrnia, Aonidiella aurantii, al cultiu de clementins. Per mitjà de la utilització de tècniques d'exclusió a camp i de detecció d'ADN de la presa en el contingut intestinal dels depredadors registrats, mitjançant la tècnica de PCR, es va aconseguir dilucidar com un ric complex de depredadors generalistes i estenófagos indígenes o naturalitzats són els principals factors de mortalitat de la plaga en estudi. Com a segon objectiu es va plantejar identificar en un altre grup de plagues clau del cultiu de clementins, quins són els factors limitants i reguladors que no permeten que les poblacions d'aquests fitófags superen el llindar de dany econòmic. A través d'un mostreig setmanal de les poblacions de pugons, de A. spiraecola i A. gossypii, i dels seus depredadors associats, també així com de les observacions fenológiques dels clementins i utilitzant informació meteorològica de la zona, es va avaluar la dinàmica dels nivells d'infestació produïts per pugons. L'anàlisi de la informació obtinguda ens permet considerar que l'única variable que limita el desenvolupament de les poblacions d'aquestes plagues és l'estat fenológic del seu hoste. També es confirma que els depredadors són un important factor regulador en el control de les poblacions de pugons. Entre aquests depredadors, els micrococcinélids podrien tindre el paper més significatiu. Segons les nostres dades podem considerar que, perquè existisca un bon control de les poblacions de pugons en la conca mediterrània, han de generar-se les condicions favorables perquè l'hoste limite el desenvolupament de les colònies d'aquestes plagues i que els depredadors actuen regulant les seues poblacions. Per tant, una estratègia de gestió del cultiu que afavorisca l'aparició dels micrococcinélids de forma primerenca i abundant, podria contribuir al fet que les poblacions d'aquestes plagues clau no excedisquen el llindar de dany econòmic i d'aquesta manera reduir l'ús de pesticides per al seu control. Com que es registren dues espècies de pugons com a plagues clau en clementins (A. spiraecola i A. gossypii) i s'identifiquen dues espècies de micrococcinélids (Scymnus subvillosus i S. interruptus) com els seus depredadors més abundants i de major rellevància, en un tercer objectiu es va avaluar en laboratori i camp l'efecte d'aquestes preses sobre els paràmetres de desenvolupament, supervivència i reproducció d'aquests depredadors. La informació generada en aquest estudi, proporciona indicis sobre les relacions entre les espècies de Scymnus amb les espècies de pugons que es troben als cultius de clementins de la conca mediterrània. Es reafirma la teoria que la qualitat de la dieta influeix en els paràmetre[EN] Predators have been considered as one of the most important groups of pest natural enemies in agroecosystems. However, their complex biology and behaviour have hindered in many cases evaluating its true role as biological control agents. Studies on predators have mostly focused on the simple relationships between specialist predators and their prey since these systems are easier to parameterize. Though, there is a growing interest in the control exerted by generalist predators owing to their ability to keep prey densities in stable equilibrium in ways not dependent on their density. The importance of predation as a biotic mortality factor of key citrus pests in systems under conservation biological control management strategies was assessed. The California red scale, Aonidiella aurantii, was used as a model pest in clementine citrus groves. Through the use of field exclusion techniques and PCR detection of prey DNA in the gut content of predators, it was found that a rich complex of indigenous and naturalized generalist and stenophagous predators are the main mortality factor of this pest. Limiting and regulating factors modulate severity of pest infestations in agroecosystems. The second objective was to identify how these variables explain the current patterns of spring aphid infestations in clementine citrus crops of the Mediterranean basin. Populations of Aphis spiraecola and A. gossypii as well as of their associated predators were sampled weekly. Phenological changes in citrus trees were also observed. Abiotic variables (temperature and precipitation) influence was also taken into account. The analysis of the relationships between all these variables showed that the only factor able to limit aphid infestations under Mediterranean conditions is the phenological state of their host. Nevertheless citrus phenology was found to be strongly mediated by temperature. Results also confirmed that predators are an important regulatory factor of aphid demography, being micrococcinellids the only natural enemies found to have a significant role. According to our study, in order to have effective aphid control in clementine citrus of the Mediterranean basin, favourable conditions must be generated so that the host limits the development of aphid colonies and predators exhibit their highest regulation potential. A crop management strategy that favours the presence of micrococcinellids early in the season could contribute to keep the populations of these key pests more frequently under their economic thresholds thus reducing the frequency of pesticide applications for their control. Because two species of aphids are registered as key pests in Clementines (A. spiraecola and A. gossypii) and two species of micrococcinellids of the same genus (Scymnus subvillosus and S. interruptus) are identified as the most abundant and important aphid predators, in a third objective it was evaluated under laboratory and field conditions the effect of these preys on the parameters of development, survival and reproduction of these predators as well as on the predator demography. The information generated in this study provides essential clues to understand the relationships between the two Scymnus species and the aphid species found in clementine crops in the Mediterranean basin. The theory that the quality of the diet influences the development, fertility and population parameters of the predators was reaffirmed. In this case, A. gossypii is considered the most suitable for the Scymnus species. In conclusion, the present thesis reassess the role of predation as a regulating factor of key pests in citrus agroecosystems and inquires into the ecological and biological mechanisms laying behind the success and failures of this important biotic mortality component of citrus phytophagous. The knowledge generated through these studies will permit to develop more effective conservation biological control strategies for citrus agroecosystems.Al Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA) que me otorgó la beca que me ha permitido formarme en la UPV y el IVIA en España.Bouvet, JPR. (2018). Revalorización del Complejo de Depredadores Polífagos Asociado al Cultivo de los Cítricos, Como Agentes de Control Biológico de Plagas Claves [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/116238TESI