The Experts below are selected from a list of 3231 Experts worldwide ranked by ideXlab platform

P. Ward - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.

  • THE LEVEL OF Reserve PROTEIN AS THE PROXIMATE FACTOR CONTROLLING THE TIMING OF BREEDING AND CLUTCH-SIZE IN THE RED-BILLED QUELEA QUELEA QUELEA
    Ibis, 2008
    Co-Authors: P. J. Jones, P. Ward
    Abstract:

    SUMMARY Changes in the Fat and flight muscle protein Reserves of adult Red-billed Queleas Quelea quelea were followed in two colonies in Tanzania and Botswana. At the start of a breeding attempt the protein Reserves were higher that at any other time of the year, particularly in females which had heavier flight muscles (non-Fat dry weight) than did the (larger) males at that time. The pre-breeding increase in the labile component of the muscle protein (the actual protein Reserve) is calculated at 80% for females, but only 14% for males. The Fat Reserve was only increased slightly at the beginning of the breeding attempt. In both sexes, though for different reasons, the protein and Fat Reserves fell rapidly during the first few days of the attempt, in some individuals to dangerously low levels. During the incubation period there was rapid recovery while the situation during the rearing period appeared to vary between colonies. It is proposed that the proximate control of breeding is provided by the individual's own body condition, and particularly the state of its protein Reserves. No environmental releasers are required for the birds to breed at the appropriate time of the year. Individual females producing two, three and four egg clutches differed in the rate at which their Reserves fell during egg formation. The results are used to support the view that in this quelea the actual clutch-size produced on any occasion is the largest the female can produce before becoming too enfeebled. Thus, clutch-size appears to be determined phenotypically downward from a maximum which is indirectly under genetic control.

P. J. Jones - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.

  • THE LEVEL OF Reserve PROTEIN AS THE PROXIMATE FACTOR CONTROLLING THE TIMING OF BREEDING AND CLUTCH-SIZE IN THE RED-BILLED QUELEA QUELEA QUELEA
    Ibis, 2008
    Co-Authors: P. J. Jones, P. Ward
    Abstract:

    SUMMARY Changes in the Fat and flight muscle protein Reserves of adult Red-billed Queleas Quelea quelea were followed in two colonies in Tanzania and Botswana. At the start of a breeding attempt the protein Reserves were higher that at any other time of the year, particularly in females which had heavier flight muscles (non-Fat dry weight) than did the (larger) males at that time. The pre-breeding increase in the labile component of the muscle protein (the actual protein Reserve) is calculated at 80% for females, but only 14% for males. The Fat Reserve was only increased slightly at the beginning of the breeding attempt. In both sexes, though for different reasons, the protein and Fat Reserves fell rapidly during the first few days of the attempt, in some individuals to dangerously low levels. During the incubation period there was rapid recovery while the situation during the rearing period appeared to vary between colonies. It is proposed that the proximate control of breeding is provided by the individual's own body condition, and particularly the state of its protein Reserves. No environmental releasers are required for the birds to breed at the appropriate time of the year. Individual females producing two, three and four egg clutches differed in the rate at which their Reserves fell during egg formation. The results are used to support the view that in this quelea the actual clutch-size produced on any occasion is the largest the female can produce before becoming too enfeebled. Thus, clutch-size appears to be determined phenotypically downward from a maximum which is indirectly under genetic control.

Calle Ayma, Eddy Wilfredo - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.

  • CORRELATED RESPONSE TO SELECTION FOR LITTER SIZE RESIDUAL VARIANCE IN RABBITS
    'Universitat Politecnica de Valencia', 2018
    Co-Authors: Calle Ayma, Eddy Wilfredo
    Abstract:

    Tesis por compendioThe thesis is composed for four articles, where is studied either as relationships between body condition and energetic mobilization in rabbits and as the effect of selection for litter size variability in body condition and energetic mobilization, such as welfare biomarkers, and in litter size and its components after seven generation of selection. The first article examines the relationships between measures of body condition and energetic mobilization on primiparous rabbit at mating, delivery and 10 d after delivery, using principal component analysis. Body condition was measured as body weight and perirenal Fat thickness. Energetic mobilization was measured as non-esterified Fatty acid concentration in blood, before (NEFAb) and after lipolysis stimulation by isoproterenol (NEFAr). All body weights and perirenal Fat thickness were located on the first principal component, exhibiting high correlations between them both at the same or different times (from 0.51 to 0.83). All NEFA measurements were located on the second component, showing low correlations with body condition measurements. Both NEFAs showed high positive correlations when measured at the same time (0.65 at mating, 0.72 at delivery and 0.69 at 10 d after delivery), but low correlations when measured at different times (from 0.09 to 0.20). The second article analyses the correlated response in body condition and Fat Reserves mobilization. The perirenal Fat thickness and the increase in NEFAs from basal until adrenergic stimulation by isoproterenol were measured at second mating, at delivery and at 10 d after delivery. Perirenal Fat thickness was similar in both lines at mating. However, the high line showed lower Fat thickness than the low line at delivery (-0.16 mm, P=0.86), and this difference remained at 10 d after delivery (-0.17 mm, P=0.86). Moreover, this line exhibited 30% more concentration in NEFAs at delivery than the low one (P=0.96). The third and fourth articles study the correlated responses to selection in litter size and its components. A laparoscopy was performed 12 d of the second gestation, in order to estimate ovulation rate and number of implanted embryos. The litter size was recorded at the second parity. In the last gestation, the embryonic development was analysed at 28, 48 and 72 hours of gestation. The ovulation rate was similar in both lines. The line selected to reduce variability in litter size showed a higher number of implanted embryos (1.23, P=1.00) than the high line. Also, this line showed a more advanced development of the embryos from 48 hours of gestation, exhibiting a lower percentage of early morulae both at 48 hours (53.32% vs 79.90%, P=0.93) and at 72 hours (3.88% Vs. 21.04%, P=0.93). More advanced embryo development is related to higher embryo survival (0.85 vs 0.78, P=1.00). A higher uterine overcrowding of embryos in the low line did not penalise fetal survival, and as a result, this line continued showing a greater number of kits born at birth (0.98, P=0.96). In conclusion, body weight and perirenal Fat thickness are good predictors of body Reserves and both measurements could be used to estimate energy changes in the mid-long term, while NEFA measurements should be used in the short term. A decrease in litter size variability has a favourable effect on body condition, Fat Reserve mobilization, embryonic development and survival, and litter size.La tesis se compone de cuatro artículos, donde se estudia tanto la relación entre la condición corporal y la movilización de energía en la coneja como el efecto de la selección divergente por variabilidad del tamaño de camada en la condición corporal y movilización de reservas energéticas, como biomarcadores del bienestar del animal, y en el tamaño de camada y sus componentes después de siete generaciones de selección. El primer artículo examina las relaciones entre las medidas de la condición corporal y la movilización de energía en conejas primíparas a la monta, al parto y a los 10 días tras el parto, a través de un análisis de componentes principales. La condición corporal se midió como el peso corporal y el espesor de grasa perirenal. La movilización de energía se midió como la concentración de ácidos grasos no esterificados en sangre, antes (NEFAb) y después de la estimulación lipolítica con isoproterenol (NEFAr). Todos los pesos y espesores de grasa perirenal se situaron sobre la primera componente principal, exhibiendo altas correlaciones entre ellos independientemente del estado fisiológico donde se midieron (de 0.51 a 0.83). Todas las medidas de NEFAs se localizaron sobre la segunda componente principal, mostrando una baja correlación con las medidas de la condición corporal. Los NEFAb y NEFAr mostraron elevadas correlaciones entre ellos cuando se midieron en el mismo momento (0.65 a la monta, 0.72 al parto y 0.69 a los 10 días tras el parto), pero bajas correlaciones cuando se midieron en diferentes momentos (de 0.09 a 0.20). El segundo artículo analiza la respuesta correlacionada sobre la condición corporal y la movilización de reservas grasas. El espesor de la grasa perirenal y el incremento de los niveles basales de NEFAs después de su estimulación adrenérgica con isoproterenol fueron medidos a la segunda monta, al parto y a los 10 días tras el parto. El espesor de la grasa perirenal fue similar en ambas líneas a la monta. Sin embargo la línea de alta mostró un menor espesor de grasa que la línea de baja al parto (-0.16 mm, P=0.86), y esta diferencia se mantuvo a los 10 días después del parto (-0.17 mm, P=0.86). Por otro lado, esta línea exhibió un 30% menos de NEFAs al parto que la línea de baja (P=0.96). El tercer y cuarto artículo estudian la respuesta correlacionada sobre el tamaño de camada y sus componentes. Se realizó una laparoscopía a los 12 días de la segunda gestación para estimar la tasa de ovulación y el número de embriones implantados. Se contabilizó el tamaño de camada al segundo parto. En la última gestación se analizó el desarrollo embrionario a 28, 48 y 72 horas de gestación. La tasa de ovulación fue similar en ambas líneas. La línea seleccionada para reducir la variabilidad en tamaño de camada mostró un mayor número de embriones implantados (1.23, P=1.00) que la línea de alta. También, esta línea mostró un desarrollo de los embriones más avanzado a partir de las 48 horas de gestación, exhibiendo un menor porcentaje de mórulas tempranas tanto a 48 horas (53.32% vs 79.90%, P=0.93) como a 72 horas (3.88% vs 21.04%, P=0.93). Un desarrollo más avanzado del embrión está relacionado con una mayor supervivencia de éste (0.85 vs 0.78, P=1.00). Por otro lado, un mayor atestamiento de embriones en el útero de la línea de baja variabilidad no penalizó la supervivencia fetal, y como resultado, esta línea continuó mostrando un mayor número gazapos al parto (0.98, P=0.96). En conclusión, el peso y el espesor de grasa perirenal son buenos predictores de las reservas corporales, ambas medidas podrían usarse para estimar los cambios energéticos a medio plazo, mientras que las medidas de NEFAs se deberían usar a corto plazo. La disminución de la variabilidad del tamaño de camada tiene un efecto favorable sobre la condición corporal, la movilización de reservas grasas, el desarrollo y supervivencia embrionaria y el tamLa tesi es compon de quatre articles, on s'estudia tant la relació entre la condició corporal i la mobilització d'energia en la conilla com l'efecte de la selecció divergent per variabilitat de la grandària de ventrada en la condició corporal i mobilització de Reserves energètiques, com biomarcadores del benestar de l'animal, i en la grandària de ventrada i els seus components després de set generacions de selecció. El primer article examina les relacions entre les mesures de la condició corporal i la mobilització d'energia en conilles primípares a la muntada, al part i als 10 dies després del part, a través d'una anàlisi de components principals. La condició corporal es va mesurar com el pes corporal i la grossària de greix perirenal. La mobilització d'energia es va mesurar com la concentració d'àcids grassos no esterificats en sang, abans (NEFAb) i després de l'estimulació lipolítica amb isoproterenol (NEFAr) . Tots els pesos i grossàries de greix perirenal es van situar sobre la primera component principal, exhibint altes correlacions entre ells independentment de l'estat fisiològic on es van mesurar (de 0.51 a 0.83) . Totes les mesures de NEFAs es van localitzar sobre la segona component principal, mostrant una baixa correlació amb les mesures de la condició corporal. Els NEFAb i NEFAr van mostrar elevades correlacions entre ells quan es van mesurar en el mateix moment (0.65 a la muntada, 0.72 al part i 0.69 als 10 dies després del part) , però baixes correlacions quan es van mesurar en diferents moments (de 0.09 a 0.20). El segon article analitza la resposta correlacionada sobre la condició corporal i la mobilització de Reserves greixos. La grossària del greix perirenal i l'increment dels nivells basals de NEFAs després de la seua estimulació adrenérgica amb isoproterenol van ser mesurats a la segona muntada, al part i als 10 dies després del part. La grossària del greix perirenal va ser semblant en ambdós línies a la muntada. No obstant això la línia d'alta va mostrar una menor grossària de greix que la línia de baixa al part (-0.16 mm, P=0.86) , i esta diferència es va mantindre als 10 dies després del part (-0.17 mm, P=0.86) . D'altra banda, esta línia va exhibir un 30% menys de NEFAs al part que la línia de baixa (P=0.96). El tercer i quart article estudien la resposta correlacionada sobre la grandària de ventrada i els seus components. Es va realitzar una laparoscopía als 12 dies de la segona gestació per a estimar la taxa d'ovulació i el nombre d'embrions implantats. Es va comptabilitzar la grandària de ventrada al segon part. En l'última gestació es va analitzar el desenrotllament embrionari a 28, 48 i 72 hores de gestació. La taxa d'ovulació va ser semblant en ambdós línies. La línia seleccionada per a reduir la variabilitat en grandària de ventrada va mostrar un nombre més gran d'embrions implantats (1.23, P=1.00) que la línia d'alta. També, esta línia va mostrar un desenrotllament dels embrions més avançat a partir de les 48 hores de gestació, exhibint un menor percentatge de mórulas primerenques tant a 48 hores (53.32% vs 79.90%, P=0.93) com a 72 hores (3.88% vs 21.04%, P=0.93). Un desenrotllament més avançat de l'embrió està relacionat amb una major supervivència d'este (0.85 vs 0.78, P=1.00). D'altra banda, un major atapeïment d'embrions en l'úter de la línia de baixa variabilitat no va penalitzar la supervivència fetal, i com resultat, esta línia va continuar mostrant un nombre més gran errors al part (0.98, P=0.96). En conclusió, el pes i la grossària de greix perirenal són bons predictors de les Reserves corporals, ambdós mesures podrien usar-se per a estimar els canvis energètics a mitjà termini, mentres que les mesures de NEFAs s'haurien d'usar a curt termini. La disminució de la variabilitat de la grandària de ventrada té un efecte favorable sobre la condició corporal, la mobilització de Reserves greixos, el deseCalle Ayma, EW. (2017). CORRELATED RESPONSE TO SELECTION FOR LITTER SIZE RESIDUAL VARIANCE IN RABBITS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/81021TESISCompendi

  • CORRELATED RESPONSE TO SELECTION FOR LITTER SIZE RESIDUAL VARIANCE IN RABBITS
    'Universitat Politecnica de Valencia', 2018
    Co-Authors: Calle Ayma, Eddy Wilfredo
    Abstract:

    The thesis is composed for four articles, where is studied either as relationships between body condition and energetic mobilization in rabbits and as the effect of selection for litter size variability in body condition and energetic mobilization, such as welfare biomarkers, and in litter size and its components after seven generation of selection. The first article examines the relationships between measures of body condition and energetic mobilization on primiparous rabbit at mating, delivery and 10 d after delivery, using principal component analysis. Body condition was measured as body weight and perirenal Fat thickness. Energetic mobilization was measured as non-esterified Fatty acid concentration in blood, before (NEFAb) and after lipolysis stimulation by isoproterenol (NEFAr). All body weights and perirenal Fat thickness were located on the first principal component, exhibiting high correlations between them both at the same or different times (from 0.51 to 0.83). All NEFA measurements were located on the second component, showing low correlations with body condition measurements. Both NEFAs showed high positive correlations when measured at the same time (0.65 at mating, 0.72 at delivery and 0.69 at 10 d after delivery), but low correlations when measured at different times (from 0.09 to 0.20). The second article analyses the correlated response in body condition and Fat Reserves mobilization. The perirenal Fat thickness and the increase in NEFAs from basal until adrenergic stimulation by isoproterenol were measured at second mating, at delivery and at 10 d after delivery. Perirenal Fat thickness was similar in both lines at mating. However, the high line showed lower Fat thickness than the low line at delivery (-0.16 mm, P=0.86), and this difference remained at 10 d after delivery (-0.17 mm, P=0.86). Moreover, this line exhibited 30% more concentration in NEFAs at delivery than the low one (P=0.96). The third and fourth articles study the correlated responses to selection in litter size and its components. A laparoscopy was performed 12 d of the second gestation, in order to estimate ovulation rate and number of implanted embryos. The litter size was recorded at the second parity. In the last gestation, the embryonic development was analysed at 28, 48 and 72 hours of gestation. The ovulation rate was similar in both lines. The line selected to reduce variability in litter size showed a higher number of implanted embryos (1.23, P=1.00) than the high line. Also, this line showed a more advanced development of the embryos from 48 hours of gestation, exhibiting a lower percentage of early morulae both at 48 hours (53.32% vs 79.90%, P=0.93) and at 72 hours (3.88% Vs. 21.04%, P=0.93). More advanced embryo development is related to higher embryo survival (0.85 vs 0.78, P=1.00). A higher uterine overcrowding of embryos in the low line did not penalise fetal survival, and as a result, this line continued showing a greater number of kits born at birth (0.98, P=0.96). In conclusion, body weight and perirenal Fat thickness are good predictors of body Reserves and both measurements could be used to estimate energy changes in the mid-long term, while NEFA measurements should be used in the short term. A decrease in litter size variability has a favourable effect on body condition, Fat Reserve mobilization, embryonic development and survival, and litter size.La tesis se compone de cuatro artículos, donde se estudia tanto la relación entre la condición corporal y la movilización de energía en la coneja como el efecto de la selección divergente por variabilidad del tamaño de camada en la condición corporal y movilización de reservas energéticas, como biomarcadores del bienestar del animal, y en el tamaño de camada y sus componentes después de siete generaciones de selección. El primer artículo examina las relaciones entre las medidas de la condición corporal y la movilización de energía en conejas primíparas a la monta, al parto y a los 10 días tras el parto, a través de un análisis de componentes principales. La condición corporal se midió como el peso corporal y el espesor de grasa perirenal. La movilización de energía se midió como la concentración de ácidos grasos no esterificados en sangre, antes (NEFAb) y después de la estimulación lipolítica con isoproterenol (NEFAr). Todos los pesos y espesores de grasa perirenal se situaron sobre la primera componente principal, exhibiendo altas correlaciones entre ellos independientemente del estado fisiológico donde se midieron (de 0.51 a 0.83). Todas las medidas de NEFAs se localizaron sobre la segunda componente principal, mostrando una baja correlación con las medidas de la condición corporal. Los NEFAb y NEFAr mostraron elevadas correlaciones entre ellos cuando se midieron en el mismo momento (0.65 a la monta, 0.72 al parto y 0.69 a los 10 días tras el parto), pero bajas correlaciones cuando se midieron en diferentes momentos (de 0.09 a 0.20). El segundo artículo analiza la respuesta correlacionada sobre la condición corporal y la movilización de reservas grasas. El espesor de la grasa perirenal y el incremento de los niveles basales de NEFAs después de su estimulación adrenérgica con isoproterenol fueron medidos a la segunda monta, al parto y a los 10 días tras el parto. El espesor de la grasa perirenal fue similar en ambas líneas a la monta. Sin embargo la línea de alta mostró un menor espesor de grasa que la línea de baja al parto (-0.16 mm, P=0.86), y esta diferencia se mantuvo a los 10 días después del parto (-0.17 mm, P=0.86). Por otro lado, esta línea exhibió un 30% menos de NEFAs al parto que la línea de baja (P=0.96). El tercer y cuarto artículo estudian la respuesta correlacionada sobre el tamaño de camada y sus componentes. Se realizó una laparoscopía a los 12 días de la segunda gestación para estimar la tasa de ovulación y el número de embriones implantados. Se contabilizó el tamaño de camada al segundo parto. En la última gestación se analizó el desarrollo embrionario a 28, 48 y 72 horas de gestación. La tasa de ovulación fue similar en ambas líneas. La línea seleccionada para reducir la variabilidad en tamaño de camada mostró un mayor número de embriones implantados (1.23, P=1.00) que la línea de alta. También, esta línea mostró un desarrollo de los embriones más avanzado a partir de las 48 horas de gestación, exhibiendo un menor porcentaje de mórulas tempranas tanto a 48 horas (53.32% vs 79.90%, P=0.93) como a 72 horas (3.88% vs 21.04%, P=0.93). Un desarrollo más avanzado del embrión está relacionado con una mayor supervivencia de éste (0.85 vs 0.78, P=1.00). Por otro lado, un mayor atestamiento de embriones en el útero de la línea de baja variabilidad no penalizó la supervivencia fetal, y como resultado, esta línea continuó mostrando un mayor número gazapos al parto (0.98, P=0.96). En conclusión, el peso y el espesor de grasa perirenal son buenos predictores de las reservas corporales, ambas medidas podrían usarse para estimar los cambios energéticos a medio plazo, mientras que las medidas de NEFAs se deberían usar a corto plazo. La disminución de la variabilidad del tamaño de camada tiene un efecto favorable sobre la condición corporal, la movilización de reservas grasas, el desarrollo y supervivencia embrionaria y el tamLa tesi es compon de quatre articles, on s'estudia tant la relació entre la condició corporal i la mobilització d'energia en la conilla com l'efecte de la selecció divergent per variabilitat de la grandària de ventrada en la condició corporal i mobilització de Reserves energètiques, com biomarcadores del benestar de l'animal, i en la grandària de ventrada i els seus components després de set generacions de selecció. El primer article examina les relacions entre les mesures de la condició corporal i la mobilització d'energia en conilles primípares a la muntada, al part i als 10 dies després del part, a través d'una anàlisi de components principals. La condició corporal es va mesurar com el pes corporal i la grossària de greix perirenal. La mobilització d'energia es va mesurar com la concentració d'àcids grassos no esterificats en sang, abans (NEFAb) i després de l'estimulació lipolítica amb isoproterenol (NEFAr) . Tots els pesos i grossàries de greix perirenal es van situar sobre la primera component principal, exhibint altes correlacions entre ells independentment de l'estat fisiològic on es van mesurar (de 0.51 a 0.83) . Totes les mesures de NEFAs es van localitzar sobre la segona component principal, mostrant una baixa correlació amb les mesures de la condició corporal. Els NEFAb i NEFAr van mostrar elevades correlacions entre ells quan es van mesurar en el mateix moment (0.65 a la muntada, 0.72 al part i 0.69 als 10 dies després del part) , però baixes correlacions quan es van mesurar en diferents moments (de 0.09 a 0.20). El segon article analitza la resposta correlacionada sobre la condició corporal i la mobilització de Reserves greixos. La grossària del greix perirenal i l'increment dels nivells basals de NEFAs després de la seua estimulació adrenérgica amb isoproterenol van ser mesurats a la segona muntada, al part i als 10 dies després del part. La grossària del greix perirenal va ser semblant en ambdós línies a la muntada. No obstant això la línia d'alta va mostrar una menor grossària de greix que la línia de baixa al part (-0.16 mm, P=0.86) , i esta diferència es va mantindre als 10 dies després del part (-0.17 mm, P=0.86) . D'altra banda, esta línia va exhibir un 30% menys de NEFAs al part que la línia de baixa (P=0.96). El tercer i quart article estudien la resposta correlacionada sobre la grandària de ventrada i els seus components. Es va realitzar una laparoscopía als 12 dies de la segona gestació per a estimar la taxa d'ovulació i el nombre d'embrions implantats. Es va comptabilitzar la grandària de ventrada al segon part. En l'última gestació es va analitzar el desenrotllament embrionari a 28, 48 i 72 hores de gestació. La taxa d'ovulació va ser semblant en ambdós línies. La línia seleccionada per a reduir la variabilitat en grandària de ventrada va mostrar un nombre més gran d'embrions implantats (1.23, P=1.00) que la línia d'alta. També, esta línia va mostrar un desenrotllament dels embrions més avançat a partir de les 48 hores de gestació, exhibint un menor percentatge de mórulas primerenques tant a 48 hores (53.32% vs 79.90%, P=0.93) com a 72 hores (3.88% vs 21.04%, P=0.93). Un desenrotllament més avançat de l'embrió està relacionat amb una major supervivència d'este (0.85 vs 0.78, P=1.00). D'altra banda, un major atapeïment d'embrions en l'úter de la línia de baixa variabilitat no va penalitzar la supervivència fetal, i com resultat, esta línia va continuar mostrant un nombre més gran errors al part (0.98, P=0.96). En conclusió, el pes i la grossària de greix perirenal són bons predictors de les Reserves corporals, ambdós mesures podrien usar-se per a estimar els canvis energètics a mitjà termini, mentres que les mesures de NEFAs s'haurien d'usar a curt termini. La disminució de la variabilitat de la grandària de ventrada té un efecte favorable sobre la condició corporal, la mobilització de Reserves greixos, el deseCalle Ayma, EW. (2017). CORRELATED RESPONSE TO SELECTION FOR LITTER SIZE RESIDUAL VARIANCE IN RABBITS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/81021TESI

Píchová Veronika - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.

  • Energetic costs of tail autotomy and regeneration in reptiles
    2019
    Co-Authors: Píchová Veronika
    Abstract:

    Most reptile species have the ability to voluntarily cast off their tail, known as autotomy, followed by tail regeneration, which is used as an antipredatory mechanism. In spite of this being a successful ecological adaptation, the individual with its tail cast off is often influenced negatively, which includes increased probability of predation, lower locomotion capabilities, lower immunity or a change in its social standing. Last but not least, casting off the tail and the following regeneration may distinctively influence the energy of the individual, either directly through the loss of Fat Reserve, usually located in the tail itself, or because the regeneration of lost tissue demands a lot of energy and often requires relocation of energy at the expense of other processes. Autotomy and regeneration of the tail may thus influence important traits of physiological processes such as body growth or body mass, reproductive capabilities or metabolism intensity. The influence of autotomy on these aspects of an individual's life has been a studies topic in the last few years, but conclusions vary. The goal of this thesis is a brief summary of information about the mechanism of caudal autotomy and regeneration and also summarize contemporary knowledge about energy costs connected to autotomy and..

  • Energetic costs of tail autotomy and regeneration in reptiles
    Univerzita Karlova Přírodovědecká fakulta, 2019
    Co-Authors: Píchová Veronika
    Abstract:

    Většina druhů plazů má schopnost dobrovolného odvržení ocasu neboli autotomie s následnou regenerací ocasu, která funguje jako anti-predační mechanismus. Ačkoli se zjevně jedná o úspěšnou evoluční adaptaci, jedinec s autotomizovaným ocasem je často negativně ovlivněn zvýšenou pravděpodobností predace, snížením lokomoční schopnosti, sníženou imunitou nebo například změnou jeho sociálního statusu. V neposlední řadě může ztráta ocasu a následná regenerace významně ovlivnit energetiku jedince, a to ať již přímo díky ztrátě tukových zásob, které jsou většinou umístěné právě v ocasu nebo díky tomu, že následná regenerace ztracených tkání je energeticky náročná a často vyžaduje přesměrování alokace energie na úkor jiných procesů. Autotomie a regenerace ocasu, tak může ovlivnit důležité vlastnosti nebo fyziologické procesy jako je tělesný růst či celková velikost těla, reprodukční schopnost nebo intenzita metabolismu. Právě vliv autotomie na poslední zmíněné aspekty života jedince je v posledních letech předmětem mnoha výzkumů, které dochází k rozporuplným závěrům. Cílem této práce je stručně shrnout informace o mechanismu kaudální autotomie a regenerace a dále shrnout současné poznatky o energetických nákladech spojených s autotomií a regenerací ocasu.Most reptile species have the ability to voluntarily cast off their tail, known as autotomy, followed by tail regeneration, which is used as an antipredatory mechanism. In spite of this being a successful ecological adaptation, the individual with its tail cast off is often influenced negatively, which includes increased probability of predation, lower locomotion capabilities, lower immunity or a change in its social standing. Last but not least, casting off the tail and the following regeneration may distinctively influence the energy of the individual, either directly through the loss of Fat Reserve, usually located in the tail itself, or because the regeneration of lost tissue demands a lot of energy and often requires relocation of energy at the expense of other processes. Autotomy and regeneration of the tail may thus influence important traits of physiological processes such as body growth or body mass, reproductive capabilities or metabolism intensity. The influence of autotomy on these aspects of an individual's life has been a studies topic in the last few years, but conclusions vary. The goal of this thesis is a brief summary of information about the mechanism of caudal autotomy and regeneration and also summarize contemporary knowledge about energy costs connected to autotomy and...Department of ZoologyKatedra zoologiePřírodovědecká fakultaFaculty of Scienc

Loison Anne - One of the best experts on this subject based on the ideXlab platform.

  • Revisiting the functional response in habitat selection for large herbivores: a matter of spatial variation in resource distribution?
    'Oxford University Press (OUP)', 2019
    Co-Authors: Duparc Antoine, Garel Mathieu, Marchand Pascal, Dubray Dominique, Maillard Daniel, Loison Anne
    Abstract:

    International audienceMost habitats are distributed heterogeneously in space, forcing animals to move according to both habitat characteristics and their needs for energy and safety. Animal space use should therefore vary according to habitat characteristics, a process known as the "functional response" in habitat selection. This response has often been tested vis-à-vis the proportion of a habitat category within areas available to individuals. Measuring sought-after resources in landscape where they are continuously distributed is a challenge and we posit here that both the mean availability of a resource and its spatial variation should be measured. Accordingly, we tested for a functional response in habitat selection according to these two descriptors of the resource available for a mountain herbivore. We hypothesized that selection should decrease with mean value of resources available and increase with its spatial variation. Based on GPS data from 50 chamois females and data on the actual foodscape (i.e., distribution of edible-only biomass in the landscape), we estimated individual selection ratio (during summer months) for biomass at the home range level, comparing edible biomass in individual home ranges and the mean and standard deviation of edible biomass in their available range. Chamois being a group-living species, available accessible ranges were shared by several individuals that formed socio-spatial groups (clusters) in the population. As expected, selection ratios increased with the standard deviation of edible resources in each cluster, but unlike our prediction, was unrelated to its mean. Selection of areas richer in resources hence did not fade away when more resources were available on average, a result that may be explained by the need for this capital breeder species to accumulate Fat-Reserve at a high rate during summer months. Low spatial variation could limit the selection of chamois, which highlights the importance of resource distribution in the process of habitat selection

  • Data from: Revisiting the functional response in habitat selection for large herbivores: a matter of spatial variation in resource distribution?
    2019
    Co-Authors: Duparc Antoine, Garel Mathieu, Marchand Pascal, Dubray Dominique, Maillard Daniel, Loison Anne
    Abstract:

    Most habitats are distributed heterogeneously in space, forcing animals to move according to both habitat characteristics and their needs for energy and safety. Animal space use should therefore vary according to habitat characteristics, a process known as the “functional response” in habitat selection. This response has often been tested vis-à-vis the proportion of a habitat category within areas available to individuals. Measuring sought-after resources in landscape where they are continuously distributed is a challenge and we posit here that both the mean availability of a resource and its spatial variation should be measured. Accordingly, we tested for a functional response in habitat selection according to these two descriptors of the resource available for a mountain herbivore. We hypothesized that selection should decrease with mean value of resources available and increase with its spatial variation. Based on GPS data from 50 chamois females and data on the actual foodscape (i.e. distribution of edible-only biomass in the landscape), we estimated individual selection ratio (during summer months) for biomass at the home range level, comparing edible biomass in individual home ranges and the mean and standard deviation of edible biomass in their available range. Chamois being a group-living species, available accessible ranges were shared by several individuals that formed socio-spatial groups (clusters) in the population. As expected, selection ratios increased with the standard deviation of edible resources in each cluster, but unlike our prediction, was unrelated to its mean. Selection of areas richer in resources hence did not fade away when more resources were available on average, a result that may be explained by the need for this capital breeder species to accumulate Fat-Reserve at a high rate during summer months. Low spatial variation could limit the selection of chamois, which highlights the importance of resource distribution in the process of habitat selection